Els primers treballs per dragar sediments dels pantans de Mequinensa i Riba-roja s’extrauran amb retroexcavadores i es transportaran i abocaran en camions en una zona amb més profunditat riu avall del riu Segre. A més, es farà “una variant” de transport amb bombeig per canonada, amb sediments abans mesclats i diluïts amb aigua.
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la CHE, ha començat este dimecres la prova pilot per mobilitzar els sediments. Està previst que els treballs s’allarguin durant tres mesos i es mobilitzaran 4.700 metres cúbics. Un cop acabi esta fase es preveu que a principis de 2024 es facin treballs a la zona pròxima a les piscines de Mequinensa. En aquest cas, l’extracció es farà per bombeig per canonada i es mobilitzaran uns 8.000 metres cúbics més de sediments.
Per dur a terme esta prova pilot, prèviament es va realitzar un estudi dels sediments. Tal com explica la presidenta de la CHE, Maria Dolores Pascual, la mobilització dels sediments està inclosa al nou pla hidrològic
Pascual ha apuntat que “la reserva de sediments” és reduïda a Mequinensa i Riba-roja i que no tots els sediments es poden transvasar. Per aquest motiu ara s’han de localitzar dins dels embassaments i fer-los arribar a la pressa. 
La CHE ha avançat que es fan altres proves a la conca del Siurana, la del Matarranya o a l’assut de Xerta per valorar si la mobilització pot ser eficaç, ja que volen comprovar si “el dèficit de sediments” que té el mateix riu fa que els absorbeixi per “recompondre el seva llera” abans que arribin al delta de l’Ebre.
D’altra banda, la PDE celebra que la CHE realitzi la prova pilot i trenqui el tabú de que no es podien moure sediments” dels pantans. Tot i això, denuncia que aquesta actuació no tindrà cap impacte en el delta de l’Ebre.
Des de la PDE reclamen que també es moguin sediments aigües avall de l’embassament de Riba-roja perquè tingui l’efecte “urgent” que necessita el riu i el Delta.
