El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) ha desestimat dos recursos promoguts per les entitats d’extrema dreta Asociación Reivindicativa de la Memoria Histórica Raíces i la Asociación Cultural Despierta España contra la descatalogació del monument franquista que hi ha al riu Ebre a Tortosa. El novembre de 2020 la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre va aprovar definitivament la modificació del planejament urbanístic de Tortosa, que determinava que el monument deixava de ser un bé patrimonial protegit. Les dues entitats van recórrer aquesta decisió al·legant arbitrarietat i frau de llei perquè, entre altres, consideraven que faltaven informes patrimonials, ambientals i econòmics, arguments que el TSJC ha rebutjat.
La sala contenciosa administrativa del TSJC va emetre la primera sentència el desembre de l’any passat i la segona, el 15 de març d’enguany. Totes dues van en la mateixa línia. Pel que fa a la necessitats d’informes de sostenibilitat econòmica, viabilitat econòmica, impacte de gènere o avaluació ambiental que reclamaven les entitats, el TSJC ha considerat que són “innecessaris” perquè no tenen “cap relació” ni tenen “la menor incidència en l’objecte de la modificació” urbanística. “No s’ha provat i és contrari a la lògica” la implicació d’aquests informes “en la retirada d’un element monumental mig del curs d’un riu”, ha manifestat el TSJC. En canvi, el tribunal ha recordat que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) sí que va fer un informe que avalava el canvi promogut per l’Ajuntament de Tortosa al nou POUM.
Les entitats també reclamaven un informe d’un expert en patrimoni cultural, una petició que el TSJC ha assegurat que la llei no preveu. “No obstant, consta que hi ha un informe favorable emès pel Departament de Cultura de la Generalitat” signat per l’arquitecte dels Serveis Territorials, l’arqueòleg territorial i el cap de servei de Patrimoni Arquitectònic, ha etzibat el tribunal.
Respecte al possible frau de llei, el jutge recorda que el monument “no ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional ni consta al catàleg de Bens Culturals d’Interès Local”, sinó que “només consta de forma residual a l’inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya”, un fet que no comporta “cap nivell de protecció especial”. Així, el tribunal ha manifestat que en l’únic lloc on apareix com a element patrimonial és al catàleg del POUM i que, per tant, el nou POUM és el lloc adequat per descatalogar-lo.
