L’Ajuntament de Xerta ha adquirit el molí de l’Assut, després de més d’una dècada de tràmits i entrebancs burocràtics. Es tracta dl’ un referent patrimonial del municipi i un dels pocs vestigis d’arquitectura industrial renaixentista que queden a Catalunya. La signatura de l’acta d’ocupació aquest dilluns ha de permetre el consistori actuar urgentment per reparar la coberta malmesa i frenar l’avançat estat de deteriorament d’aquest edifici construït al segle XVI enganxat al marge dret del riu Ebre. El següent pas, segons ha avançat l’alcalde xertolí, Roger Avinyó, serà recuperar l’accés públic a l’entorn del molí i a l’assut, una reivindicació històrica dels veïns del municipi….
El molí,, sobre el paper, pertanyia des del anys 40 del segle passat a la Reial Companyia de Canalización y Riegos de l’Ebro, una vella entitat pública que va acabar sent privatitzada fa poques dècades. Ara el molí de l’Assut ha passat aquest dilluns a mans municipals després que el consistori hagi consignat formalment el pagament de 13.500 euros acordat pel Jurat d’Expropiació de Catalunya.
La signatura ha culminat el procés engegat per l’Ajuntament de Xerta l’any 2021 amb l’aprovació de la modificació inicial del POUM que va qualificar l’edifici del molí com a sistema d’equipaments públics i l’entorn immediat com a sistema d’espais lliures. Uns canvis que la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre va certificar el 2023 per poder donar inici al procediment d’expropiació.
Un cop resolta la paperassa en aquest sentit, el govern municipal té pressa per actuar a l’espai davant la situació de deteriorament de l’immoble. Roger Avinyó, alcalde de Xerta…
La consolidació estructural i el canvi de coberta del molí fariner construït l’any 1575 per la ciutat de Tortosa a l’assut, tal i com testimonia l’escut encara present sobre un bloc de la part inferior de l’edifici, té un cost de 433.562.
Així ho va calcular el projecte redactat per encàrrec de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece) l’any passat. Avinyó confia que una subvenció del Departament de Cultura i una posterior de la Diputació de Tarragona permetin cobrir el 90% d’aquest cost.
un cop s’hagi fet front a la reforma estructural per evitar el deteriorament, la idea és posar emprendre un nou projecte per definir els usos del molí i recuperar el seu ús públic. La modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que ha permès l’expropiació preveia ja usos turístics, però també industrials i s’estudia la possibilitat d’instal·lar al mateix edifici una petita central de generació hidroelèctrica que permetria aconseguir ingressos per al seu manteniment. Roger Avinyó…
Caldrà també, però, que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) validi el projecte
Després de l’intent fallit que el Tribunal Suprem va certificar el 2008 d’intentar declarar el conjunt del molí, l’assut i una farinera de la zona com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), el consistori creu possible que el Departament de Cultura tramiti i aprovi ara la catalogació únicament de l’immoble. Actualment, només té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
