-
La planta de CEMEX a Alcanar és una peça clau del teixit industrial de les Terres de l’Ebre, amb més de cinquanta anys d’activitat i l’única de l’Estat amb port propi, fet que la converteix en un punt estratègic per a l’exportació. Més enllà d’això, destaca per un procés productiu complex i altament tecnificat essencial per a la construcció.
-
En el capítol d’avui entrem al món de la dansa a través de les dos escoles que n’ensenyen a Amposta, l’escola Jacqueline Biosca i l’escola Maria Lozano. Entendrem com el ball és una eina de benestar emocional, de desenvolupament físic, de cura i també de competició. La competició incentiva els ballarins a millorar però també crea lligams i desig compartit de superació. Entrem a les escoles de ball ara que tenen la mirada posada en el campionat d’Espanya i en l’Europeu que se celebrarà a Madrid.
-
En aquest capítol descobrim el Cap de Pont de Tortosa, situat al barri de Ferreries, una estructura clau per entendre el passat defensiu i estratègic de la ciutat. A través de la seva història, ens endinsem en l’evolució d’aquest espai des del seu origen com a fortificació vinculada al pont de barques fins a la seva integració dins el paisatge urbà actual.
-
L’espai natural de la Fontcalda, a Gandesa, és el protagonista de l’espai d’avui, on coneixerem aquest paratge únic. L’Ismael Bentieb, president de l'Associació ambiental l’Aube, encarregada de dissenyar el seu centre d’interpretació, ens ajudarà a descobrir este regal de la natura amagat entre els boscos terraltins.
-
El doctor Manuel Vilà va marcar la història de Tortosa amb una medicina feta de vocació i compromís. Investigador del paludisme al delta i conegut com “el metge dels pobres”, va dedicar la vida a cuidar els qui més ho necessitaven. Un retrat íntim d’una figura que encara avui forma part de la memòria col·lectiva.
-
Avui parlem de cosmètica natural… però sense tòpics. Perquè cuidar-se no va de gènere, va de pell, de salut i d’hàbits quotidians. En este podcast ens endinsem en la cosmètica natural masculina: rutines simples, productes eficients i una manera diferent, i cada vegada més habitual, d’entendre l’autocura. Ho fem de la mà de Marian Drago, presidenta de l’Associació Cosmètica Artesana de les Terres de l’Ebre
-
Hi ha un peix que no només habita el mar, sinó també la memòria de les cuines i la saviesa de les tradicions: el peix blau. Nedador incansable, recorre grans distàncies sota la superfície, i en aquest viatge constant acumula un tresor invisible: un greix fi i valuós, ric en omega-3, que el converteix en un aliat silenciós de la nostra salut. Sardines, verats, tonyines o seitons comparteixen aquesta naturalesa inquieta. No són blaus per la seva carn, sinó per l’ombra fosca del seu llom. La mar del delta de l’Ebre era un dels llocs de la Mediterrània on més abundava el peix blau i ara només queden dues barques a l’Ametlla de Mar.
-
La transició energètica arriba als espais funeraris a les Terres de l’Ebre, on cementiris i tanatoris incorporen mesures sostenibles com enllumenat LED amb plaques solars, reciclatge i materials més ecològics. El cementiri de Masdenverge és un exemple d’aquesta aposta mediambiental.
-
L'exposició "Despertar Mirades: quan les experiències uneixen realitats" és una exposició fotogràfica que es mostra al Museu de les Terres de l'Ebre durant el mes de febrer, que ha estat generada per un projecte d'intervenció social i cultural impulsat per l'Ajuntament d'Amposta. La iniciativa neix amb l'objectiu de combatre la invisibilitat dels joves migrants i trencar els estigmes mitjançant la creació de "relacions improbables". A través de parelles formades per joves migrants i veïns referents de la ciutat, el projecte ha generat 21 històries de vida documentades en format fotogràfic i audiovisual.
-
En aquest capítol ens endinsem al convent de Santa Clara de Tortosa, un espai on el silenci parla i les tradicions encara respiren. Descobrim l’origen i el sentit d’un costum tan singular com el de portar ous perquè no plogui en dies importants, una pràctica que continua ben viva gràcies a la gent que la manté amb fe i estima. De la mà de Sor Maria Cinta, mare abadessa, coneixem com aquests ous es transformen en aliment i en dolços artesans, una rebosteria que no només endolceix paladars, sinó que també ajuda a sostenir la comunitat. Un viatge íntim a un racó de Tortosa on la devoció, la memòria i l’aroma de sucre es troben.
