La Regió Sanitària Terres de l’Ebre (RSTE) va redefinir a finals de juliol el Pla de Contingència Territorial davant la pandèmica de coronavirus sars co-vid2. L’evolució de la pandèmia feia preveure que durant els mesos d’estiu es continuarien produint brots de pacients i, per tant, s’haurien de gestionar i redirigir fluxos de pacients arreu del territori, intentant preservar l’activitat assistencial amb condicions òptimes de seguretat tant per al pacient com per als professionals.
Els objectius d’aquest Pla de Contingència són homogeneïtzar criteris de priorització i pràctica assistencial, establir escenaris i també recomanacions per a l’organització en la recuperació d’activitat als centres sanitaris i coordinar els diferents recursos de la RSTE per atendre les necessitats amb visió territorial i ordenant els fluxos d’activitat si cal.
A més, per afrontar una segona onada s’han iniciat diferents projectes que permetran augmentar la capacitat sanitària de la RSTE com l’ampliació d’urgències i adequació d’una unitat de semicrítics a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta; l’habilitació de la quarta planta en habitacions covid i sospita a l’Hospital de la Santa Creu i l’habilitació de la quarta planta en habitacions d’aïllament per ubicar sospites a l’Hospital Comarcal d’Amposta.
El Pla de Contingència defineix quatre escenaris: situació extremadament desfavorable; escenari d’escalada; escenari de desescalada i escenari estable o de baixa transmissió.
L’escenari d’escalada es defineix per la incidència d’infeccions acumulada en els últims 14 dies quan aquesta augmenta en més de 20 casos per 100.000 habitants. L’escenari de desescalada ve fixat per la incidència d’infeccions acumulada en els darrers catorze dies quan aquesta disminueix i amb menys de 10 casos per 100.000 habitants o entre 10 i 20 per cada 100.000 habitants. L’escenari estable o de baixa transmissió es dona quan hi ha 15 dies sense nous casos.
En l’escenari estable o de baixa transmissió es recuperarà tant com sigui possible l’activitat habitual amb integració de la telemedicina, la priorització de proves diagnòstiques segons criteri d’urgència i temps en llista d’espera, les cirurgies no urgents en pacients sense vulnerabilitat associada a covid.
En l’escenari de desescalada es prioritza l’atenció a pacients a qui una demora de 4 a 8 setmanes no hauria d’impactar però un retard més perllongat podria afectar negativament tant pel que fa a diagnòstic com a qualitat. També es prioritzen les proves diagnòstiques que impliquen un canvi de tractament a mig termini, les cirurgies no urgents en pacients sense vulnerabilitat associada a covid i les accions de suport i proactivitat en seguiment de processos per reduir la inestabilitat dels pacients.
En els escenaris de desescalada i estable o de baixa transmissió la coordinació entre dispositius hospitalaris és l’habitual i també la cartera de serveis i fluxos de pacients.
En l’escenari d’escalada es prioritza l’activitat assistencial que no es pot posposar; les proves diagnòstiques que impliquen un canvi de tractament a curt termini i el seguiment de pacients amb pronòstic estable però amb risc d’inestabilitat. Pel que fa a mesures de control covid les proves i procediments necessaris per diagnosticar, tractar i fer seguiment del casos sospitosos o confirmats es realitzaran amb PCR de cribratge a ingressats i prequirúrgics i pre determinades proves que afectin a la cavitat oral. Es realitzarà aïllament domiciliari i seguiment de contactes estrets de casos confirmats; identificació i seguiment de brots, cribratge de pacients i professionals que es trobin en un centre tancat amb risc que es produeixi un brot i distanciament de 2 metres als centres sanitaris, mesures que redueixen risc d’infecció creuada i mesures d’higiene i protecció personal.
La situació extremadament desfavorable ve donada per la pressió assistencial d’ingressos covid en l’àmbit hospitalari i un augment de casos i brots en l’àmbit d’atenció primària. En aquest cas es prioritzaran les emergències, aquelles pràctiques que es puguin assumir per disponibilitat de professionals, material, equipament, espai i no comprometin el balanç risc-benefici del pacient. S’aplicaran estrictament les mesures de prevenció en tot moment i a tots els nivells segons les recomanacions i protocols del Departament de Salut. En aquest escenari s’ampliarà la capacitat de llits de crítics al propi Hospital Verge de la Cinta per poder donar resposta a les necessitats covid fins disposar de la nova estructura de la unitat de semicrítics prevista per als pròxims mesos. En aquest cas, està previst que la cirurgia de trauma urgent es faci tant a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i com a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre. En aquest escenari, la cirurgia major ambulatòria de traumatologia es concentrarà a l’Hospital de Móra i la de cirurgia a l’Hospital Comarcal d’Amposta per donar millor resposta i mantenir l’activitat quirúrgica més enllà de la cirurgia oncològica a nivell de territori.
Actualment ens trobem en escenari d’escalada, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta atén a pacients crítics, semicrítics, aguts d’alta i mitjana complexitat i covid aguts; l’Hospital de la Santa Creu atén a pacients d’atenció intermèdia o perfil sociosanitari i els perfils no covid habituals; els Hospitals Comarcals de Móra d’Ebre i d’Amposta facilitaran la derivació de pacients no covid en funció de les necessitats de llits aguts i intermitjos per tal de mantenir i recuperar la resta d’activitat no covid. Les sospites molt elevades o confirmacions es derivaran a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta o a l’Hospital de la Santa Creu, en funció del recurs més adequat segons indicacions i coordinats pel SEM. La Clínica Terres de l’Ebre atendrà els pacients habituals igual que la unitat d’hospitalització de Salut Mental. En el cas de pacients psiquiàtrics ingressats i confirmats com a casos covid, es valorarà la gravetat i estat de la persona de forma coordinada amb SEM per decidir en cas necessari la derivació al recurs més adient.
A més dels recursos habituals es disposen d’espais addicionals com l’antiga residència de gent gran d’Amposta, l’Hotel Salut SB de Tarragona i s’activarà a partir de setembre o si es necessari abans algun Hotel Salut dins la regió sanitària Terres de l’Ebre.
Pel que fa a l’atenció primària com a mesures generals es valorarà l’ocupació de l’agenda presencial en funció de les característiques de cada centre, assegurant la resolució de les necessitats dels ciutadans per altres vies. Es prioritzarà que la ciutadania truqui o contacti via web, a més des de la regió sanitària insistim en accedir a la meva salut, el telèfon d’accés i el 061 abans d’anar al CAP. Es reforçarà la programació per motius per part del personal administratiu i sanitari al recurs més adequat de cada demanda. Es potenciarà la gestió d’infermeria de la demanda aguda i l’abordatge sobre la persona amb patologia crònica estable. S’augmentarà el temps d’atenció domiciliària per atendre els pacients més vulnerables i als pacients de residències geriàtriques. Un cop valorada la necessitat d ela persona l’equip decidirà com es pot donar resposta, buscant un equilibri entre la presencialitat i les vies telemàtiques.
En funció de la fase en què ens trobem, serà necessari concentrar equips per garantir la seguretat de professionals i usuaris en relació a la covid, intentant mantenir en tot moment l’atenció pròxima a la ciutadania en tot el que sigui possible en els consultoris i CAP de proximitat.
Les residències del territori tenen disponibles els seus propis plans de contingència igual que cadascun dels centres, i també s’han previst espais addicionals per poder utilitzar en cas necessari a causa d’algun brot important en alguna residència, les derivacions quan sigui necessari fer-les son coordinades pel SEM que determina quin és el recurs més adient al cas concret. En funció de la situació epidemiològica s’adopten mesures addicionals respecte a la restricció de vistes, sortides i ingressos, sent sensibles a poder revertir aquestes mesures quan la situació millora i s’estabilitza.
