Aquesta setmana s’ha iniciat la intervenció a l’edifici del Mas del Bisbe de Bítem, consistent en l’apuntalament de les estructures. L’actuació es va encarregar al setembre a l’empresa OCMP per tal que els treballs puguessen començar durant l’últim trimestre de l’any.
Les tasques suposen la consolidació dels elements existents, uns treballs que compten amb un pressupost de 6.700 euros. Paral·lelament, es treballa per definir un pla director per tal de determinar les diferents fases de l’actuació prevista per a la rehabilitació del Mas del Bisbe al llarg dels anys següents.
Fa un any i mig, l’Ajuntament de Tortosa va adquirir la propietat del Mas del Bisbe al Bisbat de la diòcesi per valor de 137.400 euros, repartits en quatre anualitats del pressupost municipal. D’esta manera, la ciutat el va poder incloure al catàleg d’edificis municipals i va obrir la porta a rehabilitar l’edifici, que té un important component sentimental per a Bítem, i que compta amb la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). L’objectiu final és poder fer-lo visitable i que puga acollir activitats del poble de Bítem.
Des de la seua adquisició per part de l’Ajuntament de Tortosa, el consistori i l’EMD de Bítem ja han dut a terme diferents tasques de manteniment i arranjament. En una fase inicial, es van retirar les restes vegetals que impossibilitaven l’accés al Mas, i es van traure de l’interior deixalles i restes de runa que s’hi havien abocat. Així mateix també es va condicionar l’esplanada davantera de l’edifici, en la qual este estiu ja es van fer algunes activitats de lleure. A més a més també s’hi ha fet un arranjament que ha permès crear un vial verd per connectar el Mas del Bisbe amb el poble de Bítem mitjançant un traçat delimitat per tanques de fusta i amb la plantació de nou arbrat.
El Mas del Bisbe és un element patrimonial d’alt valor que conté diverses edificacions singulars, com una capella romànica o una sala capitular que ja va ser objecte de restauració per part de la Diputació de Tarragona. Antigament, el mas havia servit com a residència d’estiu dels bisbes de la diòcesi, que hi arribaven directament pel riu fins a tocar de l’edifici. L’origen d’esta construcció es remunta fins al segle XI i posteriorment va anar incorporant altres edificacions.
