L’artista i il·lustrador català ha estat l’encarregat de dignificar amb els seus murals els espais més abandonats i descuidats del barri de Sant Jaume. Edificis enderrocats, plens de porexpan groc que trencaven amb l’estètica de la ciutat, s’han convertit en murals urbans que giren entorn de la història de Tortosa. Hi ha un total de cinc murals que representen totes les civilitzacions que han passat per Tortosa al llarg dels seus 2000 anys d’història.
El primer mural se centra en els ibers i els romans. El segon, en la cultura andalusina. El tercer mur viatja fins a l’època cristiana. El quart, en canvi, tracta sobre el renaixement. I el cinquè i últim inclou les cultures que històricament han poblat Tortosa. La cultura jueva, la musulmana i la cristiana. L’alcaldessa de tortosa Meritxell Roigé destaca la intervfenció que s’ha fet al nucli històric.
Un projecte que millora la imatge d’una zona de Tortosa que cada cop es va nutrint més de l’art urbà i de la memòria històrica que caracteritza la ciutat. Així explica la importància d’aquests murals l’artista i líder del projecte Roc Blackblock.
Així doncs l’art urbà torna a aterrar a Tortosa, aquest cop a una zona del barri de Sant Jaume que necessitava un canvi d’imatge. Uns murals que modernitzen i dignifiquen la capital del Baix Ebre.
A Tortosa, Roc Blackblock ja ha signat diverses intervencions en els últims anys, com les fetes al carrer Replà, evocant la figura del mestre Felip Pedrell; la de la plaça de Sant Joan, amb una imatge de fa un segle d’un repartiment de panoli; una actuació a Ferreries sobre la fauna i flora del riu, i la més recent, la feta l’any passat a l’exterior del refugi antiaeri número 4, sobre el patiment i la destrucció provocats pels bombardejos de la Guerra Civil.
