Esquerra Republicana vol que en el termini d’un any, a partir de l’entrada en vigor de la llei catalana de memòria democràtica, es facin tots els tràmits i tasques necessàries per culminar la retirada del monument franquista, que encara és al riu Ebre al seu pas per Tortosa (Baix Ebre). Així ho fixen les esmenes que els diputats i les diputades republicans han registrat a la llei de memòria que encarrila els últims passos al Parlament.
Maria Jesús Viña i Ariño, diputada al Parlament de Catalunya i ponent relatora de la Llei catalana de memòria democràtica…
En aquest sentit, la regidora republicana i tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa, Mar Lleixà,s’ha mostrat convençuda que amb l’aplicació d’aquesta nova Llei i la incorporació concreta, al seu articulat, de la retirada del monument, es podrà desencallar el bloqueig derivat del procés judicial interposat i que va aturar el procés de retirada del monòlit franquista…
ERC proposa incorporar a la llei l’ampliació dels els supòsits de les víctimes de la repressió franquista”, i que de manera explícita, “es reconegui el poble gitano i romaní com a víctimes de la persecució, la discriminació i atemptats contra la seva identitat. I també, l’opressió que el franquisme va imposar a moltes dones per raó de gènere, d’orientació o identitat sexual”. A més, es vol afegir com a víctimes de la repressió cultural, les comunitats lingüístiques catalanes i araneses.
Esquerra Republicana també ha emfatitzat “incorporar la memòria democràtica com a assignatura al currículum educatiu de les escoles; amb rigor històric, pluralitat i perspectiva de gènere”. Altres esmenes proposades se centren a introduir a la llei l’habilitació un servei d’atenció a les víctimes, per reclamar a l’Estat espanyol reparacions o demandes davant de les persones, físiques o jurídiques, que van perpetrar violacions de drets humans o d’explotació de treballs forçats; i també, que la direcció del Memorial Democràtic sigui nomenada pel Govern de la Generalitat a través de concurs públic, amb una durada de quatre anys, renovable quatre anys més. Finalment, també es demana reparar la memòria a les institucions que les autoritats franquistes van suprimir, i que puguin ser restituïdes i recuperar la seva personalitat jurídica.
